Es 12 de Grimmauld Place en català

La pàgina web de la Warner Bros ja ha penjat en format digitalitzat el nou trailer de la cinquena película de la saga de Harry Potter: La Orden del Fénix. Per poder veurer-lo clica aquest enllaç:

http://www2.warnerbros.com/happyfeet/videoplay.html?id=HarryPotter.

El trailer va ser llançat oficialment el divendres passat al cinemes del Regne Unit abans de la película Happy Feet (una de pingüins d'animació). La Orden del Fénix s'estrenarà, al manco als Estats Units i al Regne Unit, el 13 de juliol de 2007. Encara no sabem si serà una estrena mundial i el fet que el 13/07/07 sigui divendres no ens fa pensar així, ja que normalment les estrenes mundials solen ser en dimecres. Idò esperem que no s'estorbi molt en arribar a les sales espanyoles.

Aquest quint llibre de la saga escrita per J.K Rowling és per molt, incloent-m'hi a mi, el millor de tots els escrits fins ara (a l'espera del setè) i esper que amb la película no l'hagin destrossat, com va passar amb El Caliz de Fuego. Ara, idò, només queda esperar.

Ahir va sortir a la venda el nou disc d’U2, U218 SINGLES un tercer recopilatori desprès dels dos de The Best Of.

U218 SINGLES ha sortit al mercat en tres formats diferentes: per una banda un CD senzill que només inclou les 18 cançons i que val 17’95 euros; d’altra banda un DVD que inclou, a més de les 18 cançons pròpies del disc, un "making of" de la gira Vertigo i un grapat de cançons en directe i aquest costa 20’95 euros; i, finalment, una edició limitada de luxe que ja se’n va fins els 25’95 euros i que inclou, a més, 10 cançons en directe del concert de Milà del 21 de juliol de 2005, a San Siro, i de la gira Vertigo’05 (tots els preus segons la tenda on-line de El Corte Inglés).

Les cançons que formen aquest disc són:

1. Beautiful Day
2. I Still Haven't Found What I'm Looking For
3. Pride (In the name of love)
4. With Or Without You
5. Vertigo
6. New Year's Day
7. Mysterious Ways
8. Stuck In A Moment You Can't Get Out Of
9. Where The Streets Have No Name
10. Sweetest Thing
11. Sunday Bloody Sunday
12. One
13. Desire
14. Walk On
15. Elevation
16. Sometimes You Can't Make It On Your Own
17. The Saints Are Coming
18. Window In The Skies

Les dues darreres són dues cançons inèdites. The Saints Are Coming és una versió del tema del mateix nom de The Skids, que toquen juntament amb Green Day, mentre que la segona és de producció pròpia. Pots escoltar The Saints Are Coming aquí: http://www.youtube.com/watch?v=4dCTCh1kbis A mi, personalment, m'agrada molt. Crec que sona un poc mésa Green Day que a U2, pero encara així m'he enganxat. Esper que vos agradi, encara que no sigui tant com a mi.

Els temes del concert de Milà que han estat inclosos a l'edició de luce són:

1. Vertigo
2. I Will Follow
3. Elevation
4. I Still Havent Found What Im Looking For
5. All I Want Is You

6. City Of Blinding Lights
7. Sometimes You Cant Make It On Your Own
8. Miss Sarajevo
9. Original Of The Species
10. With Or Without You

No és un concert sencer, com ens hagués agradat a molts, peró al manco en són 10.

Ja està en camí la nova pel.lícula de Tim Burton. L’excèntric director nord-americà tornarà l’estudi de gravació per filmar un mític musical de Broadway: Sweeney Todd, la història d’un barber assassí. El baber, Benjamin Baker i apodat "el dimoni de Fleet Street" estarà encarnat, com no podia ser d’altra manera, per Jonhy Depp. Ambientada en el segle XIX, Benjamin Baker era un barber que fou empressonat i, en sortir de la pressó, no va trobar una altra forma més justa de revenar-je que assassinant els seus clients.

La dona de Burton, Helena Bonham Carter (qui també podrem veure a "Harry Potter y La orden del Fénix" en el paper de la macabra Bellatrix Potter) serà qui doni vida al persontage de la Señora Lovett, la repostera encarregada d'elaborar pastissos de carn, humana per suposat, a partir dels cadàvers que li facilitarà el barber. Un altre nom que sona per el film és el del còmic Sacha Baron (Ali G, Borat).

 S'especula amb que la pel.lícula començarà a rodar-se a principis del 2007 per ser estrenada en el 2008. John Logan serà el guionista del llargmetratge, en una co-producció de Dream Works Studios y Warner Bros.

L'obra original va ser estrenada el 1979 amb Len Cariu i Angela Lansbury. Va guanyar 8 premis Tony, entre ells el de millor musical de l'any.

Esperem que l'espere meresqui la pena i poguem veure una obra mestra com la que ens té acostumats Burton, a l'estil de Big Fish o Eduardo Manostijeras.

L'escriptora basca, autora, entre d'altres, del premi Planeta 2004 Un milagro en equilibrio, s'ha vist obligada a tancar el seu bloc personal a causa de l'enorme quantitat de comentaris insultants i amenaçadors que rebia en la seva bitàcora. És una notícia un poc desalentadora per tots aquells que tenim blocs, sobretot si els acabam d'obrir (com és el meu cas). La diferència, però, és que Etxebarría és una persona pública i una veu reconeguda en tot el país i que, a vegades, pot dir coses que no agraden a tots.

Segons declaracions de la pròpia escriptora al diari 20minutos, Lucía reconeix que ha sentit vertadera por perquè molts dels que li deixaven comentaris "saben quién soy y dónde vivo". Ha confessat que al comenaçament li pareixia divertit intercanviar opinions i mantenir converses amb gent desconeguda però que ha arribat un punt en què el joc s'ha tornat en contra seva. "He abierto mi puerta a muchos desconocidos, cosa que quizá no debería haber hecho. Cometí el inmeso error de interactuar con quienes escribían". També és cert, com diu, que ha conegut gent extraordinària amb qui li ha agradat intercanviar tot tipus d'opinions i compartir experiències personals però, d'altra banda, també reconeix que "por mi culpa, me he cargado, sin darme cuenta, un espacio bastante grande de mi propia identidad", ja que per ella, aquesta plana personal era part d'ella mateixa. No obstant això, el pròxim més de gener, Lucía Etxebarría tornarà a obrir la pàgina, però deixarà de ser un blog, ja que se limitarà a reproduir articles ja publicats.

Una mala experiència, sense dubte, la que ha hagut de passar la premiada escriptora basca.

Aquesta és la data en què s'estrenarà "HarryPotter y La Orden del Fénix" en els cinemes espanyols, just una setmana després de l'estrena en els països anglosaxons. La cinquena entrega de la saga escrita per J. K. Rowling és una de les més esperades per tots els fans de les històries del jove Potter (amb el temps no tan jove), sobretot per l'argument del llibre, que de cada cop és torna més obscur. Molts opinen que aquest és el millor llibre de la heptalogia (no sé si estarà ben dit); segons el meu punt de vista sí que ho és, per això esper que no en facin un desastre d'ella.

La Warner Bros ja ha fet oficial aquesta data, la del 20 de juliol de 2007, així que no és d'esperar que hi hagi canvis. Ara només toca esperar a l'estiu que ve per veurer-la. Esper que no em defraudi tant com "El Cáliz de Fuego".

El dimecres que ve, dia 29 de novembre, a les 20:00h. hi haurà en el Club d'Opinió del Diari de Mallorca una conferència sobre el cas dels vols famosos de la CIA. La xerrada anirà a càrrec de Matías Vallés, Marisa Goñi i Felipe Armendáriz. Tots tres són periodistes del Diari de Mallorca, així com els autors de Cia Airlines. La tasca del tres periodistes esmentats no va passar desapercebuda en tot Espanya, per això varen ser guardonats amb el premi Ortega y Gasset de Periodisme. Però aquest no és l'únic premi que reberen, ja que el llibre on relaten l'experiència que va suposar l'investigació del cas, i la pròpia investigació en sí mateixa, el citat Cia Airlines, és Premio Debate 2006.

Així idò, la conferència no té pèrdua alguna. Ingredients no n'hi falten; uns periodistes de luxe i un tema més que atractiu. Jo no hi faltaré.

Això succeïria si el Comitè Executiu de la UEFA decideix inclourer-hi colònia bitánica (que reclama Espanya, per suposat) com a membre de ple dret dins aquest comitè. Ja en la passada reunió de l’organisme europeu de futbol, del que Villar n’és el vicepresident, es va denegar la petició duita a terme pel penyó de tenir una selecció oficial amb la qual podria jugar competicions internacionals oficials. Idò ara, Gibraltar ha tornat a insistir en la possibilitat de convertir-se, en membre de ple dret de la UEFA. El Comitè Executiu del citat organisme debatrà en la proxima reunió (en el mes de gener) si torna a denegar la petició o si, per contra, l’accepta. Per cert, que en la reunió del mes d’octubre, en la que se va dir “no” a la petició “d’independència futbolísitca” de Gibraltar, el mateix comitè acceptà Montenegro com a membre de ple dret. Aquesta vegada, però, el penyó compta amb un aval que no havia tengut el passat octubre: el Tribunal d’Arbitratje Esportiu (TAS) ha demanat que es consideri Gibraltar com a membre de ple dret de manera provissional fins al Congrés que tendrà lloc a finals de gener de 2007, a Dusseldorf, quan s’haurà de decidir si sí o si no de manera defitiniva. Els pròxims dies 7 i 8 de desembre se sabrà aquesta primera ressolució, la de la provissionalitat.

És a dir, que no seria del tot absurd imaginar que Espanya es pogués jugar la classificació del Mundial o d’una Eurocopa contra la selecció de Gibraltar. Qui sap, alomijor així no hauria d’anar a repesques ni haver d’acudir a segones oportunitats per calssificar-se en les competicions internacionals. O igual, com Espanya continua insistint a l’ONU que Gibraltar es converteixi en un territori espanyol de totes totes, veurà en els gibraltarencs a noves promeses perquè treguin a la superfície la selecció nacional.

I, com és normal a aquest país, la política ja s’ha ficat en mig del “cacao”. El PP ha demanat al govern una “reacció immediata i la mobilització de tots els instruments que tengui al seu abast” per tal d’impedir que la Federació de Futbol de Gibraltar sigui admessa en la UEFA el proper gener. El portaveu popular per l’esport, Franciso Antonio González apunta que “des del PP entenem que la inscripció de Gibraltar en la UEFA no es circumscriuria només a l’àmbit esportiu, sinó que perseguiria un reconeixement polític a través de l’esport”.

Per tot ha de ficar els nassos la política. No queda tranquila si no ho té tot controlat. Ja veurem que decideix la UEFA.

Els fills de la difunta princesa de Gal.les tenen en ment organitzar un macroconcert per commemorar el desè aniversari de la mort de Lady Diana. O això és el que pública el diari sensacionalista Sunday Mirror. Fonts properes als prínceps, Guillermo de 24 anys i Enrique de 22, afirmen que els joves tenen planejat dur a terme aquest esdeveniment en el nou Estadi de Wembley (a les afores de Londres) el dia 1 de juliol de l’any que ve, dia en què la difunta princesa hauria complit 46 anys. Guillermo i Enrique esperen juntar 90.000 persones en un concert encara sense noms confirmats i que es retransmetria en directe per a tot el món. L’organització de l’acte, però, ja s’ha posat en contacte amb Madonna, Kylie Minogue i Beyoncé, encara que es tenen damunt la taula altres artistes com George Michael i Elton John (qui ja va tocar en el funeral de Diana).

Si el concert arriba a bon port pot convertir-se en un acte molt emotiu, amb tots els requisits per entrar dins la història (dic jo, perquè no sé exactament quines són les condicions), ja que la princesa Diana era una persona molt estimada i reconeguda a tot el món, igual que estimada. El que no sé, però, és si dins la mateixa casa reial birtànica veuran amb bons ulls les intencions dels hereus. Tal vegada a Buckingham no llegeixen el Sunday Mirror.

Idò això, que anava essent hora que agafassin el batle d’Andratx i el ficassin dins el sac dels “monstres corruptes”. Segons informa elpais.com, la guàrdia civil ha detingut avui dematí l’alcalde Eugenio Hidalgo en una operació contra la corrupció urbanística. En aquesta mateixa operació també s’ha detingut al Director General d’Ordenació del Territori del Govern, Jaume Massot, així com un funcionaro de l’ajuntament andritxol. Ambdós càrrecs eren del Partit Popular.

Com ha pogut comprovar el senyor Hidalgo, la teranyina de la corrupció urbanística s'estén més enllà de Marbella i Seseña. I molt ha tardat, trob jo, en botar el bassiot i filar fins aquí. Però que no passi pena el primer edil d'Andratx, que si se sent tot sol entre reixes, no tardaran molt en caure altres "colegues" seus de professió, segur.

El segon fill dels Prínceps d’Astúries serà una altra nina. Així ho ha anunciat la Casa Reial fa escasses hores. D’aquesta manera es bloqueja, de manera provisional, el debat sobre la remodelació de l’article 57.1 de la Constitució Espanyola, que estableix que el varó sempre tendrà preferencia sobre la dona en el que fa referència a assumptes de successió. És la primera vegada que la familia reial anuncia el sexe del bebé tan prest, ja que Letizia només està embarassada de quatre mesos. La nina, que naixerà en la primavera de 2007 es convertirà en el vuitè nét dels reis (quatre nins i quatre nines). D’altra banda, el desig del príncep Felip de tenir més de dos fills i menys de cinc va per bon camí. I no pos en dubte que ho aconseguiran: no tendrien problemes per arribar a finals de mes encara que en tenguessin quinze.

Així idò, la resta dels mortals i la resta dels espanyols ja podem anar omplint el porquet amb els estalvis de cada mes, ja que a partir del par (o, fins i tot, abans) haurem d'alimentar una boca més. Pero no una de qualsevol, sinó d'una altra infanta (que vulguin o no, no té el mateix estatus que Froilán). Si vos emprenya, pensau que no serà la darrera. I què hem de fer? Segurament el Congrés dels Diputats donara el bot dels 8,29 milions d'euros actuals al 9, ja que són un més... 700.000 està bé, no? I Espanya amb els ulls tancats...

El grup mallorquí de música indie penja les guitarres i diu adéu als escenaris després de catorce anys de carrera musical. Deixa a les seves esquenes diverses formacions i sis discs d’estudi, tots ells editats per la discográfica independent Subterfuge.

Els components de la banda va anunciar la seva dissolució el passat mes de setembre en un comunicat que aseguraba que, malgrat trobar-se en plena forma, “l’evolució del grup havia assolit el punt àlgid”, després del llançament de “Translate” en el mes d’abril en el que serà el seu darrer disc.

Sexy Sadie ja no tornarà passar per Mallorca, ni per le Balears, abans de posar punt i final a la formació. Només els queden quatre concerts per dir adéu al seu públic. Els afortunats seran els alacantins (l'1 de desembre), els càntabres (el 2), els viguesos (el 12) i els madrilenys (el 13). Serà, idò, la capital quin els vei tocar per última vegada.

Els entrenaments de la nova temporada de fórmula 1 ja han coençat en el Circuit de Montmeló. I la noticia ja ha botat, obrint amb ella, un debat que pareixia tancat. Va fer bé l’equip McLaren en fer pilot oficial el britànic Lewis Hamilton? Això no se sabrà fins a final de temporada, però les circumstàncies actual conviden a fer una reacció immediata. Primer jornada de volta a la feina als circuits i la realitat és que, el pilot de proves ha estat més ràpid que l’oficial. És a dir, Pedro Martínez De la Rosa ha marcat millor temps que el seu company d’escuderia, Hamilton. Com a mínim, aquest fet mereix un pensament. Està clar que un dia no fa res, però començar amb bon peu es fonamental i, de moment, el britànic no ho ha fet.

Jo som de les que pensen que De la Rosa mereixia una oportunitat. Crec que ha demostrat suficientment la seva qualitat, tant en el entrenaments com en la competició. Però, essent realista, mai havia confiat en què el català es convertiria en company d'escuderia d'Alonso. I dic això perquè, des del meu punt de vista, tenir dos corredors del mateix país com a companys d'equip (tots dos oficials, vull dir), és molt arriscat i no crec que els equips vulguins jugar amb una cosa tan "delicada" com són els doblers. M'agradaria estar equivocada.

Haurem d'esperar amem que decideix el temps, o més ben dit, que decideix McLaren. Però, probablement, aquest serà el darrer any en l'alta competició de Pedro i, segurament, l'haurà de veure passar, un altre any més, com a tercer pilot.

Any negre per als professionals de la comunicació. 105 periodistes han mort en el 2006 i, el que és pitjor encara, és que encara queda un mes per acabar l'any, el que vendria a ser, uns 9.5 periodistes més... No sé si m'hagués estimat més no fer comptes. Per consolar-me puc pensar que encara no ho som, periodista (ni tampco cadàver, crec). En fi, no és un tema divertit, sinó més bé trist, lamentable. 2006 és l'any amb més periodistes morts de la història. Comparem: 105 víctimes són quasi el doble que l'any passat, i 105 víctimes són més que les que hagué el 2000 i el 2001 plegats. Què li està passant al món?

La segona meitat de l'any ha estat més mortal que la primera (ja ho sabeu, les vacances per l'agost). I el país més mortal no podia ser un altre: Iraq, segur que ho heu endevinat.

Aquestes són dades que ha proporcionat l'Associació de Mundial de Periòdics (WAN). En el mateix informa, aquesta associació apunta que la majoria de les morts es deuen a conflictes bèl.lics (no és cap sorpresa) i a la duresa que ha près la censura amb el temps. I està clar que la mort d'un periodista és la censura duita a l'extrem: morta la persona, callada per sempre. Però el que està clar que un ja no podrà xerrar, però molts sí que ho podran fer. I és impossible callar-los (callar-mos) a totos.