Descansi en ¿pau?

Per fi! Sí, per fi s’ha mort Pinochet. Començava a pensar que mala herba mai moria, però ja veig que tard o prest a tothom li arriba la seva hora. No vull estendrer-me molt en aquest article perquè consider que l’exdictador (“ex” perquè està mort, no perquè ja no fos cap de l’estat xilè) no es mereix que s’escrigui ni sobre la seva vida ni sobre la seva mort. Però sí que consider que les seves víctimes es mereixen un reconeixement. Perquè no és el mateix callar uns fets que oblidar-los, i oblidar-los seria donar-li la raó al mal.

He respirat tranquil.lament quan he sabut que no se li rendiria cap homenatge d’estat, més faltaria... Per un home que va assassinar més de 3.000, va torturar-ne a d’altres desenes de milers i va forçar l’exili a una enorme quantitat més, l’únic que se li pot desitjar és que es mori l’abans possible. I si és sofrint, igual que ell assassinava amb dolor, millor.

Si hi ha una cosa que me molesta sobre la seva mort és que ha quedat impune davant la justícia i la societat, una societat, d’altra banda, tristament dividida entre detractors i defensors. Jo encara no entenc aquests persones que idolatren els assassins. Esper que algun dia qualqú m’ho expliqui.

5 comentarios

[Sephiroth - 17 de diciembre de 2006 - 11:17]

Qué bien, qué bien! Está confirmado! Pinochet ya cabe en un cenicero!!

[Cris - 14 de diciembre de 2006 - 01:43]

Sé que no viene a cuento, pero lo he hecho :O
http://freckles.blogia.com
gracias aina!!

[Aina - 13 de diciembre de 2006 - 23:13]

Avui he escoltat per la SER el que m'ha parescut que era una carta de la viuda d'Allende (llegida per es locutor, clar). Deia que quan hagué d'enterrar el seu marit, tant ella com la seva família directa, estigueren escoltats tota s'estona per militars iq eu no li deixaren veure ni un instant la cara de l'ex-president ni per dir-li adéu. Ara, mirau que "bé" que sen va aquest desgraciat. No és necessari dir res més.

[Cris - 13 de diciembre de 2006 - 18:17]

Yo lo q digo es..... maldita la hora en la que se murió dormidito en una cama caliente y rodeado de su familia... a saber como murieron sus víctimas.
Por cierto :P un blog muy chulo Ainota :) t debía este comentario!!!! a partir de ahora intentaré estar más actualizada cn el tema. I promissssss you.
besikos!!!!

[Estel d'estiu - 12 de diciembre de 2006 - 22:41]

Com sempre passa la gent dolenta mor tranquila en el seu llit. És injust, però jo tenc l'esperança que existeixi l'infern i hi vagin de cap, perquè tenen la consciència massa bruta com per poder tenir un descans.