Antígona, la llegenda feta tragèdia

A la mitología Griega, Antígona és filla d'Èdip i Iocasta. Té dos germans varons, Eteocles i Polinices, i una germana, Ismene.

Conta la llegenda que Antígona, desprès que el seu pare fos engegat de Tebas, l'acompanyà en la seva trajectòria sense rumb errant pel món sense camí fix. Antígona era la vista i l'ànima d'Èdip, ja que aquest s'havia arrabassat els ulls per no tornar a veure mai més el lloc on havia comès tantes atrocitats (parricidi i incesto) i, des d'aleshores, va dur l'existència d'un proscrit.

Però aquesta no va ser l'ùnica tasca d'Antígona. En tornar del viatge que havia realitzat amb el seu pare -aquest va quedar a l'Àtica- s'establí de nou a Tebas. Allà, en arribar, descobrí que els seus germans, Eteocles i Polínices, havien començat una guerra pel tron. Morts tots dos, el seu oncle, Creonte, va fer seu el poder. Aquest, segons les lleis cíviques, prohibí l'enterrament de Polinices, que era qui havia atacat la ciutat. Però Antígona es va oposar a aquest ordenament. Transgredí la llei terrenal però actuà segons li demanava una llei molt més superior; la del cor. Responent a impulsos fraternals i religiosos, sepultà el seu germà. Arran d'aquest acte, Creonte la condemnà a mort per haver transgredit la llei de la polis. Poc temps després d'haver dictat aquest ordre, Creonte es penedí: era la seba neboda. A més, el seu fill, Hemon, estava enamorada d'ella. No obstant això, ja era molt tard. Antígona va ser executada abans que es retiràs l'ordre. Hemon, jeia mort al seu costat: s'havia suicidat per amor.