"Podeu dir-me geni"
Puedes verlo en castellano aquí .
Només Roger Federer pot guanyar el seu tercer Open d'Austràlia sense cedir ni un sol set en tot el Grand Slam. Per això i perquè ho és, ell mateix va donar permís a la premsa perquè el coronassin com el millor del món. "Crec que soc el millor jugador de tennis del món, i me podeu dir geni. Guany fins i tot sense jugar el millor que sé". El suec es va imposar en la final al xilè Gonzàlez, que havia deixat Rafel Nadal en el camí, en tres sets. Federer va sortir a la pista amb el cap posat en el primer gran de l'any i amb la vista fixada ja en Roland Garros. I és que la terra parisenca encara no és domini del número u del món. Dit i fet i el primer grand slam a la butxaca. Molts, segurament, el tatxaran de propotent o de sorberbi. Però jo crec que no s'ha de jutjar equivocadament Federer per aquest comentari eufòric (i no, per això, irracional). La relitat és que: és o no és el millor del món? Sí. I indiscutiblement. Ara per ara ningú no li pot fer front. Nadal? A vegades, però no sempre.
Que diguin el que vulguin, que el critiquin si volen o que, per contra, l'elogiïn, que és el que és mereix un jugador que al llarg de la seva carrera (i encara queda!) s'ha caracteritzat per passar inadvertit fora de les pistes, amb la boca tancada i allunyat de tota polèmica.
Si és que té raó. És un geni.
Que diguin el que vulguin, que el critiquin si volen o que, per contra, l'elogiïn, que és el que és mereix un jugador que al llarg de la seva carrera (i encara queda!) s'ha caracteritzat per passar inadvertit fora de les pistes, amb la boca tancada i allunyat de tota polèmica.
Si és que té raó. És un geni.
1 comentario
Sêphiros -