Eren les 16:15 quan la megafonia d’un Palma Arena a les fosques anunciava la sortida a pista de Roger Federer, primer, i Rafel Nadal, després. Les prop de set mil persones que abarrotaven el velòdrom es posaren de peu per rebre les dues estrelles del tennis. I és que tant el suís com el manacorí varen aparèixer al més alt de les graderies per baixar a la pista d’entre la gent, cadascun per un cantó. Nadal al de la terra i Federer al de l’herba. No podia ser d’altra forma. L’espectacle acabava de començar.
Eren moltes les expectatives que s’havien dipositat en aquest partit. No només veure les dues millors raquetes del planeta en unes condicions inèdites, sinó saber també si la gespa del Palma Arena, que s’havia muntat a contra rellotge la matinada anterior, aguantaria el partit. Pel que fa al joc, Nadal i Federer no varen fer, precisament, el seu millor partit. Ni de prop. Tots dos sabien que no s’hi jugaven res i no volien complicacions. El ritme era lent i els punts, en la seva majoria, curts. Però això és igual quan tens davant Roger Federer i Rafel Nadal.
Una pista; dos tipus de joc
Ni Federer ni Nadal van jugar amb tot el seu potencial tennístic. Una raó: Roland Garros y els Màsters Sèries de Roma i Hamburg. Aquests tornejos estan apunt de ser celebrats, i els dos jugadors que s'enfrontaven dimecres al Palma Arena estan inscrits a aquests tres esdeveniments. No era qüestió de lesionar-se, només era una exhibició. S'ha d'admetre la dificultat per jugar en aquest tipus de pista. Canviar cada dos jocs suposava canviar totalment el tipus de tennis. La terra batuda requereix un joc més físic i estratègic. A més, la bolla bota més i et permet pegar-li de dalt a baix i aconseguir una velocitat més alta. La gespa, pel contrari, és una de les superfícies més ràpides i on la bolla bota menys. Aquí la rapidesa del cop i de cames és molt important. A més, tenir un bon cop guanyador, tant de dreta com de revés és molt important, ja que damunt aquesta superfície és molt difícil aguantar un piloteig llarg.
A la part de la gespa, la bolla botava poc, excessivament poc. Federer aprofità aquest detall en forma de tallats quan jugava sobre la terra batuda. A més, una altra dada important sobre l'herba, és que havia estat instal·lada la nit anterior, i no es podia forçar, la qual cosa va fer que els jugadors no poguessin moure’s amb facilitat sobre aquesta superfície. Al final del partit es va poder veure com un tros de gespa va botar del seu lloc.
A la terra batuda tot estava més preparat. Fins i tot, Federer va admetre que la superfície de terra estava en molt bones condicions. Respecte al joc, els dos jugadors es varen mostrar més agressius damunt la terra, ja que era la superfície més còmoda, ja que era més lenta i on la bolla botava més uniformement. S'ha d'esmentar que Federer va declarar que es trobava millor a la gespa que a la terra.
De totes formes el que contava a cada joc era el servei dels jugadors. Es pot dir que no era tant la guerra de les superfícies, sinó que era el que servia el que manava, com tota la vida. Això és un detall que va passar completament desapercebut, ja que els dos millors jugadors del món es trobaven a una pista d'unes característiques desconegudes per quasi tothom.
Federer: “Xerr en castellà o en mallorquí?”
Rafel Nadal i Roger Federer asseguraren, en acabar el partit, que s’ho havien passat molt bé, millor del que esperaven, perquè varen passar “dues hores i mitja molt divertides”. El de Manacor també va reconèixer que li agradaria repetir aquesta experiència, però la complexitat de la pista i, sobretot, els constants canvis de sabatilles fan impossible traslladar aquest format a una competició oficial. “Ho hem passat molt bé, hem gaudit amb punts sense gaire pressió i hem jugat més relaxats”. Però al marge de la diversió, el partit també va ser “molt cansat, molt llarg i amb molts de canvis de moviment en molt poc temps. Les cames varen sofrir molt i em va costar molt adaptar-me a la gespa”, assenyalà Nadal. El manacorí afegí que, en la seva opinió, “el públic també es va divertir. Si jo fos espectador també m’agradaria veure jugar els números un i dos del món, malgrat que no és un partit molt real, però sí interessant i bo per a la promoció del tenis”.
Però no només les graderies es varen divertir, perquè molts de somriures vàrem veure en la pista del Palma Arena. Els dos jugadors són grans amics i ho demostraren en la pista i en la sala de premsa. “Es poden tenir amics en el món del tennis malgrat la competitivitat. Es pot ser amic i rival alhora. Jo tenc bons amics en el circuit i que el número un del món i el número dos es duguin bé és bo per l’esport ”, comentà el de Manacor.
Per la seva banda, el suís, que bromejà sobre l’anglès de Nadal, agregà que “fa alguns anys que ens coneixem, tenim les mateixes idees i encara que no xerram la mateixa llengua ens entenem bé. En el futur m’agradaria passar més temps amb ell”. Pel que fa a l’estil de joc Federer també assenyalà que havia tengut alguns problemes per decidir quin tipus de tennis fer i que havia estat un poc estrany. “Al principi me sentia bé damunt l’herba i un poc incòmode damunt la terra, però a mesura que passava el partit m’he sentit molt millor”. El número un del món també afirmà haver-s’ho passat en gran. “Les condicions per jugar eren excel·lents i he de reconèixer que m’ho he passat molt bé jugant amb en Rafa” El suís es va acabar de ficar a la butxaca el públic quan, durant el discurs posterior a l’entrega dels trofeus, demanà al Palma Arena: “xerr en castellà o ho faig en mallorquí?”.
Cares famoses en el Palma Arena
A més dels quasi set mil aficionats que ompliren aquesta improvisada pista de tennis, moltes cares conegudes es varen deixar veure pel velòdrom municipal. Varen ser molts el que no es volgueren perdre aquesta cita d’obligada assistència per alguns. Es el cas del president del Govern balear, Jaume Matas que acudí al recinte amb la seva dona. L’acompanyaven en la llotja la batllessa de Palma, Catalina Cirer i la presidenta del, Consell de Mallorca Maria Antònia Munar, també amb el seu marit. També hi era la vice-presidenta del Govern, Rosa Estaràs, i alguns consellers de Matas, que tampoc no varen perdre detall del partit. Rosa Puig, Jaume Font, Francesc Fiol, Lluís Ramis d’Ayreflor, i Mabel Cabrer, entre d’altres.
Fora del món de la política, cares com les de Carles Moyà i Manolo Santana, als qui es va retre un petit homenatge, o com les de Gregorio Manzano i Vicenç Grande, o l’ex entrenador del Mallorca, Héctor Cúper.
Fins el 2010!
Potser dimecres no es fes un homenatge al tennis, però està clar que tothom recordarà que en el maig de 2007, i a Palma de Mallorca, es jugà per primera vegada un partit de tennis en una pista híbrida. Però la cosa no queda aquí, perquè el Govern balear ha signat aquest esdeveniment fins el 2010. Així que “La batalla de les superfícies” no ha fet més que començar. S’asseguin i vegin.
Amb la col.laboració d'en Joan Antoni Peña en l'anàlisi tècnica. Gracis Joan!
