La nit de Martin Scorsese

Infiltrados entrava al teatre Kodak amb cinc nominacions i en sortí amb quatre estatuetes, incloses les de millor director i millor pel·lícula. No està malament. Les altres dues, millor guió adaptat i millor muntatge. I si el film protagonitzat per Leonardo DiCaprio i Dijimon Hounson va ser el gran triomfador de la nit, el gran fracàs va ser per Babel. La pel·lícula dirigida pel mexicà Alejandro González Iñárritu, que comptava amb set nominacions només va pujar una vegada a l’escenari, per recollir el premi a la millor banda sonora original.
I la gran, però no l’única, esperança espanyola del vespre, Penélope Cruz, va veure con l’Òscar queia a mans de Helen Mirren, per la seva interpretació a The Queen. ‘Pe’ es va quedar sense el premi a la millor actriu protagonista però ningú li llevarà l’honor de ser la primera espanyola candidata al premi. En la vessant masculina, Forest Whitaker es va imposar al seus rivals pel premi al millor actor protagonista pel seu paper a El Último Rey de Escocia. Els premis per als millors actor i actriu de repart, respectivament, foren per Alan Arkin (Pequeña Miss Sunshine) i Jennifer Hudson (Dreamgirls).
Premis 'espanyols'
En l’edició més hispana dels Òscars, El Laberinto del Fauno, que s’ha convertit en la pel·lícula hispana més taquillera en els Estats Units en la història i que optava a sis estatuetes, només en va poder recollir tres. I les tres amb noms espanyols: millor maquillatge, millor fotografia i millor direcció artística. Però després d’aquesta envestida de premis (tots tres dels primers de la nit), el sabor de la victòria preferí Alemanya. La vida de los otros va derrotar la cinta del mexicà Del Toro en la categoria de millor pel·lícula de parla no anglesa. Per la seva banda, els espanyols Javier Fesser i Borja Cobeaga que lluitaven pel premi a la categoria de millor curtmetratge de ficció es van quedar finalment a les portes del guardó.
Reconeixement a la tasca d’Al Gore
El documental produït per l’ex-vicepresident dels Estats Units Al Gore, Una Veritat Incòmode, va tenir una estadística d’èxit del 100%. Eren dos els premis pels que lluitava i foren dues l’estatuetes que pujà a recollir. Millor cançó original per Need To Wake Up i millor documental.
0 comentarios