Miscelània

Una persona, un calcetí... pràcticament

Curiosa entrada sobre tipus de calcetins.

Article extret del bloc Cultura Japonesa i elaborat per Azuma Akiko. Des d'aquí vos recoman aquest bloc, si estau interessats en la cultura nipona. Coneixereu coses curioses sobre el mode de vida al Japó, així com trets culturals característics d'aquest país. 

 

Lunes, diciembre 17, 2007

CALCETINES

 

AZUMA AKIKO

 

Hola gente!!!

Espero que estéis bien, y muy ocupados como es costumbre y normal en estos días.

Por cierto, ¿cómo es la forma del pie de vuestros calcetines?.

En Japón, el modelo más popular es el de la izquierda de todo, pero en las tiendas hay muchos calcetines de muchas formas.

Hace más de 10 años, que en Japón se venden los calcetines de cinco dedos ( el primer modelo de la derecha de la foto). Al principio, se vendían para curar el pie de atleta, o para prevenirlo, pero ahora la mayoría de la gente usa este calcetín, de cinco dedos, diariamente. Puedes mover los dedos del pie libremente y como quieras, ellos no se pegan con los otros, una vez que pruebas a usar este tipo de calcetines, ya no puedes vivir sin ellos. Yo también los uso .

Existen unos calcetines que cubren sólo el pie con cada dedo separado. Algunos de ellos, son hechos de seda, y se utilizan debajo de los calcetines tradicionales. Quizás estos fueron hechos para ocultar que la persona es un admirador de los calcetines de cinco dedos, ya que si esa persona visita la casa de alguien, al quitarse los zapatos ( los japoneses nos quitamos los zapatos dentro de casa) la otra persona puede mal interpretar el hecho de que lleve esos calcetines, y pensar que sufre de pie de atleta. Pero como ya os mencioné, ahora mucha gente utiliza el calcetín de cinco dedos, por lo que nadie desconfía o se pregunta si el visitante tendrá o no pie de atleta.

Otra de los calcetines que usamos, son los tradicionales “tabi” ( el segundo de izquierda a derecha), en el que sólo el pulgar está separado del resto. He visto éstos, en una tienda Americana que los venden por Internet también. Los amantes del Yoga usan éste, ya que hay algunas posturas que requieren mantener el dedo pulgar del pie con la mano.

Un vendedor de una tienda de deportes, le recomendó a mi hijo unos donde el meñique del pie está separado del resto. Él le dijo, que los dedos meñiques del pie son importantes para los atletas para reforzar sus pies. Pero, el caso es que el meñique del pie se mueve hacia los otros cuatro cuando se camina, por lo que el pequeño capuchón para los pequeñines no funciona.

Largos, cortos, de lana, de algodón… espero que encontréis vuestros calcetines predilectos, y paséis estos días calientitos. Que tengáis una Feliz Navidad y un Feliz Año Nuevo 2008!!.

 

Gràcies a Cultura Japonesa . 

Battle at Kruger

Gràcies a HispaMp3 he trobat una informaicó curiosa: el vídeo de You Tube més vist en el 2007. És aquest , el d'una aficionat gravant a un parc natural de Sud-Àfrica, en el qual es pot veure una batalla entre lleons, búfals i cocodrils. Espectacular.

 

(Mi, esper que t'agradi)

 

"Mrs. Black" celebra el seu primer aniversari

Pareix mentida, però ja fa justament un any que vaig escriure el meu primer post. Voluntari, vull dir. Perquè aquest bloc va ser construït arran d'un exercici del curs passat i havia de servir com a plataforma per penjar la resta d'exercicis setmanals. Tal volta, sinó hagués hagut de fer aquell exercici, aquest bloc no existiria. De fet, va néixer abans, però jo vull comptabilitzar-ho des del dia 21 de novembre de 2006, quan vaig pùblicar la meva primera entrada personal. I és curiós, perquè la primera notícia que vaig penjar va ser sobre Harry Potter, igual que després d'un any, és a dir, d'avui. En aquell dia, però, anava sobre una estrena cinematográfica. La Orden del Fénix ja l'hem vista. Ara sabem que El Príncep Mestís també s'està rodant.

Per qüestions de temps m'agradaria poder fer un resum més ampli sobre aquest primer any del bloc, però tampoc me veig amb ànims de fer-ho. Promet que algun dia vos ho faré arribar. Arribats a aquest punt, només em queda agrair-vos a tots voltros que de tant en tant aneu visitant el meu petit "espai creatiu", encara que de creatiu no té gaire, més bé d'informatiu. Però soc feliç si li dic creatiu. Sense les vostres visites, segurament ho hagués deixat. I sense l'empenta de dues persones també. Elles ja sabem qui són, especialment una. Ara, només tenc la vista posada en el demà. Ja veurem si arriba el segon aniversari. De moment, ben cumplits els que ja han passat.

Gracis a tots!!

(Foto)

Antígona, la llegenda feta tragèdia

A la mitología Griega, Antígona és filla d'Èdip i Iocasta. Té dos germans varons, Eteocles i Polinices, i una germana, Ismene.

Conta la llegenda que Antígona, desprès que el seu pare fos engegat de Tebas, l'acompanyà en la seva trajectòria sense rumb errant pel món sense camí fix. Antígona era la vista i l'ànima d'Èdip, ja que aquest s'havia arrabassat els ulls per no tornar a veure mai més el lloc on havia comès tantes atrocitats (parricidi i incesto) i, des d'aleshores, va dur l'existència d'un proscrit.

Però aquesta no va ser l'ùnica tasca d'Antígona. En tornar del viatge que havia realitzat amb el seu pare -aquest va quedar a l'Àtica- s'establí de nou a Tebas. Allà, en arribar, descobrí que els seus germans, Eteocles i Polínices, havien començat una guerra pel tron. Morts tots dos, el seu oncle, Creonte, va fer seu el poder. Aquest, segons les lleis cíviques, prohibí l'enterrament de Polinices, que era qui havia atacat la ciutat. Però Antígona es va oposar a aquest ordenament. Transgredí la llei terrenal però actuà segons li demanava una llei molt més superior; la del cor. Responent a impulsos fraternals i religiosos, sepultà el seu germà. Arran d'aquest acte, Creonte la condemnà a mort per haver transgredit la llei de la polis. Poc temps després d'haver dictat aquest ordre, Creonte es penedí: era la seba neboda. A més, el seu fill, Hemon, estava enamorada d'ella. No obstant això, ja era molt tard. Antígona va ser executada abans que es retiràs l'ordre. Hemon, jeia mort al seu costat: s'havia suicidat per amor.

Noves cares als mitjans de comunicació públics

Dos mesos després de les eleccions autonòmiques de maig, ja coneixem alguns dels noms que sonen per a dirigir i coordinar els mitjans de ràdio i televisió públics de les Illes Balears. Alguns ja són oficials, i d'altres només oficiosos o simples rumors. Però crec que és adequat fer-se ressó d'aquests noms, ja que seran els encarregats de fer d'IB3 i [M] uns ens públics de qualitat i per a tots els ciutadans.

El primer nomenament va ser el d'Antoni Martorell, i ja va dur coa. A l'anterior legislatura, els grups de l'oposició "tiraren" en cara al PP que situàs al capdavant d'IB3 una ex cap de premsa política, Maria Umbert. Idò, en aquesta legislatura, la rèplica no s'ha fet esperar. El govern d'Antich ha nomenat Antoni Martorell cap de l'ens de ràdio i televisió autonòmic. Martorell va ser cap de premsa del Consell Insular de Mallorca i de Maria Antònia Munar i és famós per una cridada a IB3 en la qual amenaçava una presentadora d'aquest canal, Àngela Seguí, per convidar Eduardo Inda (ex-director de El Mundo/El dia de Baleares i actual director del diari esportiu Marca) a un programa d'IB3. Està clar que Martorell no té el vist i plau del grup parlamentari popular. Ni prop fer-hi.

El següent nomenament va ser el de Marisa Goñi, una experimentada i veterana periodista de Diario de Mallorca. Goñi (en la foto, juntament amb Felipe Armendáriz -dreta- i Matías Vallés) va ser nomenada la setmana passa com a nova director de l'ens de ràdio i televisió insular, Ona Mallorca i Televisió de Mallorca, respectivament. Marisa Goñi va néixer a Navarra i va ser, amb Vallés i Armendàriz, un dels tres noms que destaparen la trama dels vols de la Cia a Mallorca. I, gràcies a aquesta tasca i la publicació del llibre "Cia Airlines", aquest tres periodistes tan ifluents en la vida política i judicial de ses Illes reberen el primer Ortega i Gasset de Periodisme. El nomenament de Goñi tampoc va ser ben vist per la cúpula balear del PP, qui acusà Francina Armengol de no haver cercat el consens de tots els grups polítics a l'hora de triar el cap de [M].

Tornant a IB3, però a un escaló lleugerament més inferior que el d'Antoni Martorell, hem de xerrar de Nekane Domblás. Aquesta cronista política d'Última Hora deixa la premsa escrita per convertir-se en directora d'informatius d'IB3. Nekane, igual que Goñi, tambés és de Navarra i una veterana periodista del món de la política balear.

Altres noms que sonen són els de Tomeu Terrassa per dirigir els esports d'IB3. Però aquest nomenament pareix esser que en les darreres hores ha sofrit un cop baix i s'ha posat en dubte el seu nomenament. I al costat del nom de Terrassa, sonava el de Pep Verger com a cap d'esports d'IB3 ràdio. Però es tracta només de rumors.

¡Y llegó el gran día!

Bé, idò per fi! Avui és el gran dia. Ja puc dir que estic oficialment de vacances!! I ara queda tot un estiu per davant... fent feineta. Però bueno, algo de temps quedarà per divertir-me: playetes, padel, bicis, geladets, pizzes devora la mar (Madhu + Jordi = Diablito), diumenges a Cala Llamp, sa Costera, es Torrent de Pareis (:S = ?), es Coll Baix (també sa playa) i un llarg etc que ara no tenc tens d'examinar.

Des d'aquí vull donar ànims a tots aquells que encara no han acabat (que jo sàpiga: Jordi, Madhu, ets historiadors, ets que fan disseny gràfic més ets penjants de cristianisme...). A sa resta, només dir-los que això ja està fet i que segur que ho traurem tot! I que a molt voré aquest fent feineta (Leticia: le daré recuerdos a "Pijo" Blanco de tu parte). I que a nets altres, ja mos anirem vent a lo llarg de s'estiu (Virgi: tenemos que ir a jugar a tenis).  

Ya se marcha el invierno; llega el veranooooooooo. Llega el sorteooooooo, el sorteo de San Juan. Aserrín, aserrán; ¡el sorteo de San Juan!

Si vos ha molat sa meva foto, vos ne podeu fer una; només heu de fer click aquí . 

PD: un plaer compartir tot s'any amb voltros.

Els Simpson estan de festa

Avui s'emet a FOX EUA el capítol número 400, dia 27 de juliol s'estrena la pel.lícula i en la tardor posen a la venda el videojoc. Deixa que els Simpson entrin en la teva vida... quin remei, no?

Per llegir més, click aquí . 

Perdidos posa fi a la tercera temporada

Només queden dos capítols perquè acabi la tercera temporada de Lost. I s'emetran tots dos dimecres que ve a Estats Units. I després haurem d'esperar fins ¡gener de 2008!. Jo no sé si podré esperar tant.

Bé, la nostra sèrie favoritat arriba al final de la tercera temporada. Una més i cada vegada són més les respotes que cercam i més les preguntes que ens formulam. Jo necessit respostes, voltros no?

La veritat és que aquesta tercera temporada m'agrada bastant, més que la segona. Ja vorem amem quina ens tenen preparada per el final de dimecres. Esper que sigui sorprenent.

Qui és Jacob? Qui és Naomi (o com es digui)? Què és això de "la guerra"? Qui són els bons? Està loco Ben? Massa preguntes i massa poques respostes.

 

Només queda esperar. I ara, sense Lost i sense Prison Break; Mi, no mos queda més remei que veure Hero, no? Jejejeje

Incomunica't

Sé que fa molt de temps que no escric res, però tenc un senzill motiu. Ara som redactora de Incomunicació , un bloc que hem fet un grapat d'alumnes de sa meva classe, de segon de periodisme. Està molt bé, sa veritat. I no ho dic perquè hi escrigui jo, que també ;). Vos recoman que li faceu una ullada, amem si vos agrada. Esper els vostres comentaris!

Incomunicació. El bloc de periodisme i comunicació jove .

Com diria Dani: Jo m'incomunic, i tu?

Amb el cor a la mà

Camins que ara s'esvaeixen, camins que hem de fer sols
Camins vora les estrelles, camins que ara no hi són.
Vam deixar-ho tot, el cor encès pel món,
per les parets de l'amor, sobre la pel
Érem dos ocells de foc sembrant tempestes
ara som dos fills del sol en aquest desert
Mai no és massa tard per tornar a començar
per sortir a buscar el teu tresor.
Camins, somnis i promeses
camins que ja són nous.
No és senzill saber cap a on has de marxar
pren la direcció del teu cor
Mai no és massa tard per tornar a començar
per sortir a buscar el teu tresor
(Camins, Sopa de Cabra)

 

La veritat és que no sé per on començar. Tenc tantes coses a dir que me costa molt decidir què diré primer. Tampoc vull anticipar-me per no equivocar-me. Ja no em perdonaria tornar-me a equivocar. Tu em perdonaries?

Diuen que equivocar-se és d’humans. Supòs que tenen raó. Però hi ha determinades errades que no haurien de ser d’humans, així ens asseguraríem que les persones no errassin en segons quines coses. Així m’asseguraria que no m’equivocàs. Soc una covard.

A més, també es sol dir que l’ésser humà és l’únic animal que llenega dues vegades amb la mateixa pedra. Però a mi no m’han fet falta dues vegades per adonar-me del que havia fet. Del que havia aconseguit. Sí, aconseguit.

Quan es té la sort de tenir una persona com tu devora, no se li fa el que et vaig fer. Potser hagin passat molts d’anys. Evidentment que n’han passat molts. Però no n’ha passat cap sense que m’hagi penedit. Tal vegada no arribis a llegir això mai, no ho sé. Clar, però, que esper que sí. Esper que sí perquè he de demanar-te perdó, perquè he de dir-te que encara me sap greu tot el que va passar i per dir que, encara que pugui parèixer que no, tot aquest temps t’he estat enyorant. Ara m’adon de quant covarda he estat tot aquest temps, però supòs que podré tornar enrere perquè m’imagin que sempre hi haurà un bon motiu.

Perquè m’agradaria tornar a abraçar-te. Perquè m’agradaria tornar a riure com ho fèiem. Perquè m’agradaria tornar a poder contar-t’ho tot. Perquè m’agradaria tornar a saber de tu i de la teva vida. Perquè m’agradaria saber que tot t’ha anat bé. Perquè m’agradaria saber que ets feliç. Perquè m’agradaria tornar a tenir-te al meu costat.

Però igualment continu essent una covarda. Tot això t’ho hauria de dir, no d’escriure. Però no m’atrevesc. Me fa por entrar de sobte a la teva vida sense que tu ho vulguis. Me fa por que tu ja no ho vulguis.

t’estim. T’etim.

Per na Marina Gual.

Quin és el pitjor regal que t'han fet mai?

Segons un informe difòs per eBay, un terç dels regals fents aquest Nadal serie revenuts pels seus propietaris, sobretot les cistelles de Nadal de les empreses i els regals de les sogres. Segons aquest estudi, el 37% dels homes es desfaria com pogués d'aquestes regals, mentre que el porcentatge de dones que ho faria baixa fins el 29%. D'altra banda, dels regals dels que mai es desfarien són el de les parelles i el dels fills.

I és que a qui no li han regalat mai res inútil o que no li ha fet gens d'il.lusió? Supòs que a qui més a qui menys a tothom. Quin és el pitjor regal que t'han fet mai?

D'altra banda, una notícia ¿reveladora?: les típique spromeses d'any nou duren una mitjana d'una setmana. Al manco duren una setmana. Està bé, no? Ais.......... Quines han estat les teves promeses d'enguany?

Comença l'any amb una bona acció

No hi ha res millor que encetar un nou any lluitant per una bona causa. I és que M80, Ayuda en acción y Trina han posat en marxa una campanya per construir tres aules a El Salvador perquè 120 nins puguin ser escolaruitzats. L'únic que has de fer és un simple click a aquesta pàgina web . Es necessiten un millió de clicks per assolir l'objectiu. Quasi no vos durà temps, i la causa ho mereix. Tots els "clicks" compten i, click a click, el milió no està llunyà.

Molts d'anys!

Bé, idò això. Que amem si passau unes bones festes, que no sé si jo si serà senzill, a causa de la gran quantitat de feines i de treballs i de coses a estudiar que tenim, perquè enguany els reis ens han adelantat ets exàmens un poquet, no?

Bé, també aprofit per dir-vos que estaré uns dies snse passar per aquí, ja que demà me’n vaig de viatge a Ovieda i no tornaré fins divendres migdia. Esper que per això no deixeu de passar per aquí, perquè seria una llàstima, a que si? Amem, idò, si me sorpreneu i quan torn veig que vos heu animat i heu comentat un poquet, perquè jo vaig posar el post dels Goya pensant que era un article que duria debat i apostes, però veig que res de res... no puc encertar sempre.

Au idò, lo dit, que vos ho paseu molt bé.

Bon Nadal.

Enhorabona! Si utilitzes Internet, ets la

La prestigiosa revista semanal Time ha fet públic el galardó que entrega cada any a "El personatge de l'any" i el relleu de Bono i el matirmoni Gates (premiats al 2005) ets tu, i tu i també tu, i jo... és a dir, tots aquells que utilitzam la xarxa d'Internet en una acció globalizadora i unificadora per la nostra influència en la demoniada "era global" de la informació. Time destaca la funció i la importància d'aquests milions d'internautes que cream i utilitzam la xarxa a l'hora de "fundar i estructurar la nova democràcia digital".

On hem de passar per recollir el nostre premi? Per cert, és tot honor agafar el testimoni de Bono com a persona de l'any. Si no li importa, puc recollir el diploma de les seves pròpies mans... no estaria gens malament, no?

 

 

Feliç Aniversari!!

La famossísima sèrie de dibuixos animats "Los Simpsons" està de festa, perquè tal dia com avui de 1989 es va emetre el primer capítol d'aquesta "peculiar" família nord-amerciana de classe mitja, d'Springfield. D'ençà i fins els nostres dies, la sèrie no ha fet més que augmentar la seva fama i ja té reconeixement més que mundial. Crec que si els extraterretres poguessin sintonitzar les nostres cadenes de televisió, també els coneixerien (si és que encara no ho han fet xD).

I una altra notícia per als fans d'aquesta sèrie (que no són pocs!). El juliol de 2007 s'estrenarà a Espanya "Los Simpsons. La película". Un bon premi per tots aquells que tenguem exàmens el més de juny, no? Si voleu començar a deleitar-vos amb el que serà una de les pel.lícules més esperades de la temporada que ve, ja podeu visitar la seva pàgina web . És un bo aperitiu per començar.

Idò això, que molts d'anys!

PD: D'oh!

Hem de canviar de professió?

Any negre per als professionals de la comunicació. 105 periodistes han mort en el 2006 i, el que és pitjor encara, és que encara queda un mes per acabar l'any, el que vendria a ser, uns 9.5 periodistes més... No sé si m'hagués estimat més no fer comptes. Per consolar-me puc pensar que encara no ho som, periodista (ni tampco cadàver, crec). En fi, no és un tema divertit, sinó més bé trist, lamentable. 2006 és l'any amb més periodistes morts de la història. Comparem: 105 víctimes són quasi el doble que l'any passat, i 105 víctimes són més que les que hagué el 2000 i el 2001 plegats. Què li està passant al món?

La segona meitat de l'any ha estat més mortal que la primera (ja ho sabeu, les vacances per l'agost). I el país més mortal no podia ser un altre: Iraq, segur que ho heu endevinat.

Aquestes són dades que ha proporcionat l'Associació de Mundial de Periòdics (WAN). En el mateix informa, aquesta associació apunta que la majoria de les morts es deuen a conflictes bèl.lics (no és cap sorpresa) i a la duresa que ha près la censura amb el temps. I està clar que la mort d'un periodista és la censura duita a l'extrem: morta la persona, callada per sempre. Però el que està clar que un ja no podrà xerrar, però molts sí que ho podran fer. I és impossible callar-los (callar-mos) a totos.

Una germana per a Leonor

El segon fill dels Prínceps d’Astúries serà una altra nina. Així ho ha anunciat la Casa Reial fa escasses hores. D’aquesta manera es bloqueja, de manera provisional, el debat sobre la remodelació de l’article 57.1 de la Constitució Espanyola, que estableix que el varó sempre tendrà preferencia sobre la dona en el que fa referència a assumptes de successió. És la primera vegada que la familia reial anuncia el sexe del bebé tan prest, ja que Letizia només està embarassada de quatre mesos. La nina, que naixerà en la primavera de 2007 es convertirà en el vuitè nét dels reis (quatre nins i quatre nines). D’altra banda, el desig del príncep Felip de tenir més de dos fills i menys de cinc va per bon camí. I no pos en dubte que ho aconseguiran: no tendrien problemes per arribar a finals de mes encara que en tenguessin quinze.

Així idò, la resta dels mortals i la resta dels espanyols ja podem anar omplint el porquet amb els estalvis de cada mes, ja que a partir del par (o, fins i tot, abans) haurem d'alimentar una boca més. Pero no una de qualsevol, sinó d'una altra infanta (que vulguin o no, no té el mateix estatus que Froilán). Si vos emprenya, pensau que no serà la darrera. I què hem de fer? Segurament el Congrés dels Diputats donara el bot dels 8,29 milions d'euros actuals al 9, ja que són un més... 700.000 està bé, no? I Espanya amb els ulls tancats...

Lucía Extebarría tanca el seu bloc

L'escriptora basca, autora, entre d'altres, del premi Planeta 2004 Un milagro en equilibrio, s'ha vist obligada a tancar el seu bloc personal a causa de l'enorme quantitat de comentaris insultants i amenaçadors que rebia en la seva bitàcora. És una notícia un poc desalentadora per tots aquells que tenim blocs, sobretot si els acabam d'obrir (com és el meu cas). La diferència, però, és que Etxebarría és una persona pública i una veu reconeguda en tot el país i que, a vegades, pot dir coses que no agraden a tots.

Segons declaracions de la pròpia escriptora al diari 20minutos, Lucía reconeix que ha sentit vertadera por perquè molts dels que li deixaven comentaris "saben quién soy y dónde vivo". Ha confessat que al comenaçament li pareixia divertit intercanviar opinions i mantenir converses amb gent desconeguda però que ha arribat un punt en què el joc s'ha tornat en contra seva. "He abierto mi puerta a muchos desconocidos, cosa que quizá no debería haber hecho. Cometí el inmeso error de interactuar con quienes escribían". També és cert, com diu, que ha conegut gent extraordinària amb qui li ha agradat intercanviar tot tipus d'opinions i compartir experiències personals però, d'altra banda, també reconeix que "por mi culpa, me he cargado, sin darme cuenta, un espacio bastante grande de mi propia identidad", ja que per ella, aquesta plana personal era part d'ella mateixa. No obstant això, el pròxim més de gener, Lucía Etxebarría tornarà a obrir la pàgina, però deixarà de ser un blog, ja que se limitarà a reproduir articles ja publicats.

 

Una mala experiència, sense dubte, la que ha hagut de passar la premiada escriptora basca.