Avui, quan tornava a casa, escoltava la ràdio en el cotxe. Un convidat del programa que tenia posat deia que quan va conèixer la que ara és la seva dona, per allà per principis del 70, duia en les mans una revista. El titular de la qual afirmava: “Àfrica es mor de set”. “Què és el que ha canviat fins ara?” Es demanaven la resta dels col·laboradors. La diferència és una: Àfrica, avui dia, no només es mor de set. Àfrica, l’etern continent oblidat pel “món civilitzat”.
La que sí que és coneguda per tots, o quasi tots, és la revista Vanity Fair. Un magazín famós per les estrambòtiques històries que es conten en les seves pàgines. Pàgines escrites amb el llenguatge de la sumptuositat, del luxe, de l’abundància i de la riquesa (materials, per suposat).
Parlam d’Àfrica i parlam de Vanity Fair. Però, quina relació les uneix? Quina relació pot unir aquestes dues finestres que ens relaten el món des de dues mirades tan diferents, tan diametralment oposades? Bono.
El líder d’U2 serà l’editor de Vanity Fair en el mes de juliol. Mes en què la revista canviarà els models de societat importats des de Hollywood i similars per donar un poc de protagonisme al continent africà. Si estàvem acostumats a veure celebritats del cinema, de la moda, de la bellesa i del dòlar a la portada d’aquest magazín haurem de canviar-nos les ulleres.
Bono ja s’ha posat a la feina amb el director de la publicació, Graydon Carter. Tant que, fins i tot, el cantant ja ha intentat canviar la capçalera de Vanity Fair per “Fair Vanity” (justa vanitat, per vanitat justa). “Vull batre rècord de vendes”. I, per això, creu que “necessitam ser millors contadors d’històries. Hem de narrar els triomfs d’Àfrica a més de les seves històries de terror. I aquesta revista sap contar bones històries”. A més, l’irlandès, vol fer saber a tothom que Àfrica es mereix ser portada de Vanity Fair perquè “és sexy, i la gent s’ha d’adonar”.
Recordau que aquesta no serà la primera vegada que Bono es posi al capdavant d’un gran mitjà de comunicació per cridar l’atenció de la gent cap a problemes d’aquesta magnitud, com el d’Àfrica. Ja va dirigir el britànic The Independent i el francès Libération en aquesta direcció.
Estaran molts d’acord en canviar Àfrica per Scarlett Johanson?
Vist a El País
